lectures de la missa del diumenge XXX de durant l'any 25 octubre 2015

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY

«la teva fe t’ha salvat»

Lectura del llibre de Jeremies

Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Jr 31,7-9

Salm Responsorial

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni,
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles. R

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,

amb quin goig ho celebrem! R

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R

Sl 125,1-2ab, 2cd-3, 4-5, 6 (R.:3)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

He 5,1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Mc 10,46-52

"Set passos cap a la salvació"

Marc acaba la part central de l’evangeli narrant la guarició del cec Bartimeu a Jericó i marcant set passos en el procés de curació. 1. Va sentir dir que passava Jesús: atent al que passa al seu voltant, el cec copsa la presència del Senyor. Com Elies (1Re 19,11s) a qui Déu es fa present més en el murmuri d’un ventijol suau que no pas en vent huracanat en terratrèmol o en foc de fets extraordinaris. 2. Començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu pietat de mi»: Bartimeu, que ha sentit par - lar dels miracles del rabí de Natzaret, sap a qui adreçar-se per obtenir la curació: la seva confiança en Jesús no és perquè sí. 3. Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: el cec amb seny sap de qui no convé fer cas. Cal seny per a no fer cas de segons quines veus! 4. Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo!»: d’entre els passos per a la guarició aquest és el central. En tot projecte d’evangelització l’ele - ment decisiu és la iniciativa compassiva de Je - sús que escolta el clam dels necessitats. 5. Van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca’t que et crida!»: de fet la crida li arriba al cec per aquells que el renyaven perquè callés. No importa d’on ens ve la crida a la construcció del Regne! Bartimeu, humil, es deixa ajudar. 6. Llençà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús: en definitiva el moment clau és el de la decisió personal d’anar cap a Jesús, sense la qual la crida del Senyor resta ineficaç. 7. Jesús li preguntà: «Què vols?». Ell respon: «Rabuni, que hi vegi!»: cal explicitar amb clare dat i con - fiança el que volem i confiem rebre de Jesús. I si de debò ho volem, cal esforçar-nos per fer-ho realitat.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi